13 de setembre de 2009, comença una nova era

Avui, a Arenys de Munt, els catalans i Catalunya hem fet un pas endavant. Hem deixat de banda les nostres diferencies i les nostres desavinences personals i polítiques, per deixar entreveure al món allò en que ens assemblem la majoria de nosaltres, siguem de dretes, d'esquerra o de centre, capitalistes, comunistes o anarquistes, que és que tots volem un estat propi en el que poguem ser tot això i molt més. I quan aquest estat propi sigui una realitat, quan aquesta onada independetista que avui, a Arenys de Munt, ha començat a alçar-se, hagi engolit tota Catalunya i l'hagi netejat d'odis i opressions, els que hem estat avui davant la primera pedra d'aquest edifici i, ja sigui amb el vot, la signatura o la simple presència, hem ajudat a alçar-la, ens sentirem orgullosos d'haver-ho aconseguit.

Avui, a Arenys de Munt, Catalunya ha començat a guanyar-se la llibertat

martes, 22 de septiembre de 2009

El silenci exterior

El dia 13 de setembre va començar una nova era per Catalunya i per a tots els que creiem que la nostra nació no pot continuar essent part d'una Espanya que ens explota i ens deixa sense recursos alhora que ens menysprea i que, a sobre, ens culpa de tots els mals. No obstant, després d'haver assistit a la consulta d'Arenys, em vaig veure de sobte assistint a una altra realitat encara més curiosa i surrealista d'aquesta, ja que en passar uns dies fora de Catalunya, concretament a Galicia, em vaig adonar que de la "perillosa, ilegal, inconstitucional i prohibidísima" consulta ningú en sabia res. Més enllà de l'Ebre, dels Ports de Beseit i la Franja de Ponent, Arenys de Munt continua essent per als ciutadans la gran desconeguda que ha estat sempre. ¿I per què? Doncs simplement perquè fora d'aquí allò que no surt a la premsa, allò que passa desapercebut pels mitjans, senzillament no existeix.

I jo em pregunto... per què no volen informar la ciutadaia d'un esdevediment tan terrible i tan perillós per a Espanya? És que no volen que la ciutadania es pronuncii? Doncs no, és clar que no. No poden esperar que els milions d'españols als cuals se'ls ha dit durant dècades que España patia milers de problemes per causa dels catalans ens impedeixin independitzar-nos. No. És molt millor dir-los que nosaltres NO ens volem independitzar, i així tots estem tranquils.

No obstant, hi ha un problema, i és que hi ha molts catalans que sí que ens volem independitzar, i això és el que a Madrid fa por. Perquè, si no fés por, ens deixarien decidir, decidiríem que no volem separar-nos i llestos, fins i tot podrien fer-hi broma mig rient: "¿Véis como no queríais?". Ara bé... què passa si votem que sí? O si, encara que el sí no guanyi, hi hagi un 35, un 40, un 45% de sí? Això no ho poden pas permetre, i per això han callat com morts des del dia 14, sense explicar massa cosa a la resta de l'Estat Español. No els hem de deixar seguir silenciant-nos. Hi ha d'haver milers de petites consultes, milers de petits focs que no puguin ocultar ni apagar a temps...