13 de setembre de 2009, comença una nova era

Avui, a Arenys de Munt, els catalans i Catalunya hem fet un pas endavant. Hem deixat de banda les nostres diferencies i les nostres desavinences personals i polítiques, per deixar entreveure al món allò en que ens assemblem la majoria de nosaltres, siguem de dretes, d'esquerra o de centre, capitalistes, comunistes o anarquistes, que és que tots volem un estat propi en el que poguem ser tot això i molt més. I quan aquest estat propi sigui una realitat, quan aquesta onada independetista que avui, a Arenys de Munt, ha començat a alçar-se, hagi engolit tota Catalunya i l'hagi netejat d'odis i opressions, els que hem estat avui davant la primera pedra d'aquest edifici i, ja sigui amb el vot, la signatura o la simple presència, hem ajudat a alçar-la, ens sentirem orgullosos d'haver-ho aconseguit.

Avui, a Arenys de Munt, Catalunya ha començat a guanyar-se la llibertat

domingo, 4 de octubre de 2009

Alcaldes i regidors a favor de les consultes populars

Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir

Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.

Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.

El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.

Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.

És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:

  • Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.
  • El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.

I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per

  1. articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
  2. contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
  3. realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
  4. fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.
  5. ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.
  6. emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

NO SOM 4 ARREPLEGATS, NI 4 NENS NI 4 XITXAREL.LOS, SOM MOLTS.
http://www.decidim.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3&Itemid=2

Què li passa a la Rahola?


Us en recordeu de la Pilar Rahola? O millor dit, us en recordeu de la Rahola independentista que, ja fa un munt d'anys, proclamava la necessitat d'una Catalunya alliberada i es deslligava d'ERC per emprendre la pujada a aquell PI de les tres branques (ella, en Colom i ara sembla que també en Laporta, qui ho hauria dit?) que ara ha tornat a l'actualitat arrel de l'escàndol Millet? O potser només ens ha quedat la imatge de la Rahola matinera que ens parla des del programa del Cuní, i molt bé per cert, de política, societat i de tot allò que se li acut? Pot ser, no ho nego, que aquesta Rahola madura sembli més assenyada que la d'abans i que a molts de nosaltres ens caigui millor, fins al punt de fer-nos oblidar aquell passat rebel del qual ella mateixa sembla haver renegat. I és que la Rahola, la Rahola del tot o res i de l'ara és l'hora ja no existeix i no puc fer altra cosa que enyorar-la. Quina llàstima que el rodet de l'homogeneització, de la moderació, del seny català que aixafa la rauxa hagi pogut també amb ella! O ja no se'n recorda de quan, fa només 12 anys, l'objectiu primordial del PI era defensar la independència i la unificació de la nació catalana, integrada pel Principat de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüsses, la Catalunya Nord i la Franja de Ponent”?

Perdre la por

Ahir vaig rebre la convocatoria per a la sessió de constitució de la plataforma Vic Decideix, que organitzarà la consulta del 13 de desembre a la meva ciutat, i he decidit que hi aniré, perquè, a pesar que Carretero afirmi que no es tracta d'una iniciativa "clau" per a la independencia, jo crec que sí que ho és, perquè ens ajuda a plantar cara i, sobretot, perquè ens allunya de la por. Perquè cada cop que una persona voti a aquélla senzilla pregunta que resa "està d'acord amb que Catalunya esdevingui un estat independent integrat en la Unió Europea?", hi ha deu catalans que perden la por a fer el mateix, i això ens és molt necessari.

I es que el nostre país, el país que pretenem que sigui lliure, es un país de ciutadans poc acostumats a decidir, de ciutadans que, a pesar de mantenir viva l'esperança que algún dia poguem ser independents, es mantenen a l'espera, callats, atents a l'evolució dels fets. És igual que aparegui un socialista com Ramón Serra, regidor del PSC a Puigcerdà, i es declari independentista. Tan li fa si la popular Dolors Montserrat afirma que el seu país és Catalunya i demana a Montilla que se centri. Tan li fa que Reagrupament s'hagi constituit en partit i ens ofereixi una opció diferent en les pròximes autonòmiques, perquè la majoria dels catalans encara no s'ho creuen i molts ens identifiquem més amb l'expressió "criatures malcriades" que Montilla esgrimia contra els que pensem en anar més enllà d'Estatuts i subordinacions.

Per això, és necessari que el 13 de desembre anem a votar. Ja sigui a favor o en contra, és necessari que ens prenguem la independència com una opció seriosa, perquè som un exemple pels altres, una petita flama que inflama molts cors, una taca d'oli que ja ha arribat fins i tot a les llunyanes terres gallegues, on un petit municipi, Arins, ens ha emulat i ha fet, també, una consulta independentista (http://www.seioque.com/). Estenem la il.lusió, anem a votar a Blanes, Montblanc, Torelló, Vic... o a on us toqui i demostreu a la resta de la ciutadania independentista que no estan sols, que som molts, cada dia més, i que podem guanyar.