Ahir vaig rebre la convocatoria per a la sessió de constitució de la plataforma Vic Decideix, que organitzarà la consulta del 13 de desembre a la meva ciutat, i he decidit que hi aniré, perquè, a pesar que Carretero afirmi que no es tracta d'una iniciativa "clau" per a la independencia, jo crec que sí que ho és, perquè ens ajuda a plantar cara i, sobretot, perquè ens allunya de la por. Perquè cada cop que una persona voti SÍ a aquélla senzilla pregunta que resa "està d'acord amb que Catalunya esdevingui un estat independent integrat en la Unió Europea?", hi ha deu catalans que perden la por a fer el mateix, i això ens és molt necessari.
I es que el nostre país, el país que pretenem que sigui lliure, es un país de ciutadans poc acostumats a decidir, de ciutadans que, a pesar de mantenir viva l'esperança que algún dia poguem ser independents, es mantenen a l'espera, callats, atents a l'evolució dels fets. És igual que aparegui un socialista com Ramón Serra, regidor del PSC a Puigcerdà, i es declari independentista. Tan li fa si la popular Dolors Montserrat afirma que el seu país és Catalunya i demana a Montilla que se centri. Tan li fa que Reagrupament s'hagi constituit en partit i ens ofereixi una opció diferent en les pròximes autonòmiques, perquè la majoria dels catalans encara no s'ho creuen i molts ens identifiquem més amb l'expressió "criatures malcriades" que Montilla esgrimia contra els que pensem en anar més enllà d'Estatuts i subordinacions.
Per això, és necessari que el
13 de desembre anem a votar. Ja sigui a favor o en contra, és necessari que ens prenguem la independència com una opció seriosa, perquè som un exemple pels altres, una petita flama que inflama molts cors, una taca d'oli que ja ha arribat fins i tot a les llunyanes terres gallegues, on un petit municipi, Arins, ens ha emulat i ha fet, també, una consulta independentista (http://www.seioque.com/). Estenem la il.lusió, anem a votar a Blanes, Montblanc, Torelló, Vic... o a on us toqui i demostreu a la resta de la ciutadania independentista que no estan sols, que som molts, cada dia més, i que podem guanyar.
I es que el nostre país, el país que pretenem que sigui lliure, es un país de ciutadans poc acostumats a decidir, de ciutadans que, a pesar de mantenir viva l'esperança que algún dia poguem ser independents, es mantenen a l'espera, callats, atents a l'evolució dels fets. És igual que aparegui un socialista com Ramón Serra, regidor del PSC a Puigcerdà, i es declari independentista. Tan li fa si la popular Dolors Montserrat afirma que el seu país és Catalunya i demana a Montilla que se centri. Tan li fa que Reagrupament s'hagi constituit en partit i ens ofereixi una opció diferent en les pròximes autonòmiques, perquè la majoria dels catalans encara no s'ho creuen i molts ens identifiquem més amb l'expressió "criatures malcriades" que Montilla esgrimia contra els que pensem en anar més enllà d'Estatuts i subordinacions.
Per això, és necessari que el
13 de desembre anem a votar. Ja sigui a favor o en contra, és necessari que ens prenguem la independència com una opció seriosa, perquè som un exemple pels altres, una petita flama que inflama molts cors, una taca d'oli que ja ha arribat fins i tot a les llunyanes terres gallegues, on un petit municipi, Arins, ens ha emulat i ha fet, també, una consulta independentista (http://www.seioque.com/). Estenem la il.lusió, anem a votar a Blanes, Montblanc, Torelló, Vic... o a on us toqui i demostreu a la resta de la ciutadania independentista que no estan sols, que som molts, cada dia més, i que podem guanyar.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario