Avui, 3 d'octubre de 2009, més de 1000 socis de Reagrupamebnt han assistit a la primera Assemblea General que aquesta associació ha celebrat des de la seva creació.
Avui, 3 d'octubre de 2009, més de 1000 persones han dit sí a l'inici de la lluita per una Catalunya lliure i independent, una Catalunya que tingui veu i vot en una Europa que només respecta aquelles nacions que tenen un estat.
I, no obstant, avui, 3 d'octubre de 2009, hem d'admetre que encara som esclaus d'una mentalitat de regió abduïda, d'una mentalitat de part d'un tot més gran que no ens deixa avançar com a poble i que ens porta a preguntar al representant d'un grup que aboga per la independència total, quin serà el seu paper en un parlament autònom i que ens porta, encara pensant en la nació-regió i no en la nació-estat, a parlar de pactes, finançaments i polítiques partidistes, sense voler (o potser gosar) anar més enllà. O és que no és d'això del que estem parlant? Avui, 3 d'octubre de 2009, hauria de ser el moment que no no tan sols a més de 3 segles d'ocupació i despreci de les tradicions i institucions catalanes sinó també de més de 30 anys de desmemòria institucional, ja sigui a favor d'uns o dels altres, i d'exaltació de la simbologia per sobre de la realitat. Perquè el que la Pepa Plana defineix com una simple diferència entre ser i estar, allò de som catalans i estem espanyols, és quelcom del que ens hem de convèncer des d'avui mateix i per sempre, deixant de banda per una vegada si som de dretes, d'esquerres o de centre. Perquè ja no som ni hem de ser la Catalunya del Pujolisme ni la del Tripartit, perquè aquestes dues Catalunyes no eren ni riques, ni plenes, ni fortes.
Per tant, no es hora de partidismes ni de silencis i no podem permetre que ens venguin la moto. Per fi tenim una iniciativa que cerca, clarament i sense embuts, la independència de Catalunya. Per què no seguir-la?
Avui, 3 d'octubre de 2009, més de 1000 persones han dit sí a l'inici de la lluita per una Catalunya lliure i independent, una Catalunya que tingui veu i vot en una Europa que només respecta aquelles nacions que tenen un estat.
I, no obstant, avui, 3 d'octubre de 2009, hem d'admetre que encara som esclaus d'una mentalitat de regió abduïda, d'una mentalitat de part d'un tot més gran que no ens deixa avançar com a poble i que ens porta a preguntar al representant d'un grup que aboga per la independència total, quin serà el seu paper en un parlament autònom i que ens porta, encara pensant en la nació-regió i no en la nació-estat, a parlar de pactes, finançaments i polítiques partidistes, sense voler (o potser gosar) anar més enllà. O és que no és d'això del que estem parlant? Avui, 3 d'octubre de 2009, hauria de ser el moment que no no tan sols a més de 3 segles d'ocupació i despreci de les tradicions i institucions catalanes sinó també de més de 30 anys de desmemòria institucional, ja sigui a favor d'uns o dels altres, i d'exaltació de la simbologia per sobre de la realitat. Perquè el que la Pepa Plana defineix com una simple diferència entre ser i estar, allò de som catalans i estem espanyols, és quelcom del que ens hem de convèncer des d'avui mateix i per sempre, deixant de banda per una vegada si som de dretes, d'esquerres o de centre. Perquè ja no som ni hem de ser la Catalunya del Pujolisme ni la del Tripartit, perquè aquestes dues Catalunyes no eren ni riques, ni plenes, ni fortes.
Per tant, no es hora de partidismes ni de silencis i no podem permetre que ens venguin la moto. Per fi tenim una iniciativa que cerca, clarament i sense embuts, la independència de Catalunya. Per què no seguir-la?
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario